XEIS

Dirigit a tothom, però, principalment, als docents de l'ensenyança.

No paro d'explicar a tothom, el que li passa a ma filla, que fins fa poc, vaig descobrir el que tenia.

NOTA: ma filla és nerviosa, inquieta, llesta, viva i molt feliç.

La història:

Des de primer de primària, els mestres m'han cridat a les tutories per explicar-me, que ma filla, no presta atenció a les classes, és desordenada, bruta amb l'execució de les feines, en resum, passava d'ells i de la feina.

Segon de primària, mira per on, a les tutories, em tornen a parlar del mateix, falta d'atenció, desordenada, etcètera.

Els hi vaig dir que m'ajudessin a veure que podíem fer tots plegats i la solució "entre cometes", era anar amb un centre de logopedes, psicòlegs...

Me la va visitar un psicòleg, era un senyor gran, és a dir, que d'experiència en devia tenir molta, no?

Resultat: que era una mica infantil en les accions, però, per la mort de Déu!, no té cap importància.

Bé, ja som aquí, a tercer de primària, això vol dir, multiplicar, dividir i fer exercicis molt més difícils i complicats.

Arriben les tutories, i?. Doncs, el mateix, falta d'atenció......,.......,......, ma filla ho suspèn TOT!.

Evidentment, jo m'enfilo per les parets, ja no sé per on tirar, tinc un bloqueig total.

La mestra em recomana que estigui al costat d'ella fent els deures, hi li vaig contesta, que per fer una simple fixa, passava dues hores amb ella: que ara no, que vaig al lavabo, descansem, buf, baf, estic cansada...

Això era cada tarde. Menys mal que no treballo, que si no, no sé pas el que hauria fet.

La mestra em repetia que cada nen té el seu ritme, i a poc a poc, ho aconseguiríem, però insistia que la veia molt despistada.

Estava trasbalsada, no podia amb ma filla, a part de què no volia fer els deures, era que no creia res del que li dèiem, anava per lliure, feia el que volia.

Vaig optar a buscar totes les meues armes: bufes, càstigs, crits, no crits, no bufes, amenaces com (hauràs de repetir, hauràs d'anar a un altre col·legi ), i?.

Ella continuava igual, no l'importava res.

Vam decidir anar a un hospital de Barcelona i un equip de pediatres me la van visitar. Resultat: que cada nen té el seu ritme, recolzeu-la sempre, ah! i les amenaces fora, has suspès? és igual, tranquil·la, ho fas molt bé, el pròxim ja aprovaràs. SIEMPRE NEGATIVO, NUNCA POSITIVO.

Hi ha teníem el resultat de ma filla: té el seu ritme.

Va millorar?

Doncs no.

Per casualitat de la vida, tinc una cunyada opto- metrista, acabava un curs de Teràpia Visual, i ella va començar a relacionar el que aprenia, amb el que li passava a ma filla. BINGO!!!

Ràpidament ens van aconsellar anar a un centre de diagnòstic de Barcelona.......i aquí hi ha el resultat.

·Baixa capacitat d'automatització.

·Sistema visual deficient

Dificultat per mantenir l'atenció com a conseqüència de les alteracions comentades.

Cada hemisferi realitza correctament la seva activitat, però quan han de relacionar-se, s'observen dificultats.

La lectura no és comprensiva, l'automatització de les activitats motores no és correcta, l'organització espacial és deficient....la conseqüència, és una activitat cerebral confusa, processos lents i excés d'esforç per a realitzar funcions mecàniques.

Fa grans esforços per poder realitzar correctament les feines escolars, ha d'atendre a la vegada, conceptes i mecànica.

Quan llegeix, salta de línia, inventa paraules... la mecànica lectora és pobra.

Visió: Inflexibilitat d'acomodació

Motilitat oculars ineficaços

Visió 3D baixa

Que us sembla? Té algun problema? Noooo, és despistada i no presta atenció, clar, tenint tot això, no m'estranya, evidentment.

El que me fa més ràbia és que, segons els metges, ja ho haurien d'haver detectat a primer, els docents si veuen un nen/a que, no presta atenció, fa el que vol i s'encanta mirant ocellets, haurien de pensar, aquí passa alguna cosa,no?.

A vegades, potser, és qüestió de ritme, cada nen és un món, però tenir cura en aquestes observacions individuals de cada nen, a cada classe en pot haver un, dos, tres, no més, jo diria que s'hi podrien dedicar una mica més.

He patit molt, per què no saps cap a on tirar, et sent sol.

Han set tres anys de lluita per esbrinar que tenia ma filla, però ara ja sé el que té, i quan algú sap quina malaltia té, hi ha està mig curada.

Per cert, el tractament és aproximadament de 4 mesos a 1 any, nosaltres portem dos mesos i a l'escola m'han dit que això comença a donar els seus primers fruits, observen que la nena va millorant.
Fins aviat.
Mireu aquests vídeos, és per reflexionar.
http://www.youtube.com/watch?v=DsEFglu3YKA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Hp68lRenFVw&feature=related